Com aconseguir que els teus fills aprenguin a menjar bé

Introducció

Els nens i les nenes, des que són nadons fins als tres anys d’edat, aprenen a tastar, mastegar, empassar i manipular aliments i descobreixen diferents olors, gustos i textures, la qual cosa els portarà, mica en mica, a incorporar-se a l’alimentació familiar.
L’alimentació adequada del nen/a a partir de l’any d’edat es basarà en una proposta alimentària suficient (ni excessiva, ni deficitària), variada, equilibrada i, durant els primers anys, individualitzada, d’acord amb la pròpia constitució del nen/a i les indicacions pediàtriques, assegurant així un creixement i desenvolupament òptims. En aquestes edats primerenques, a més, l’educació de la conducta alimentària té l’objectiu d’aconseguir, no només un estat nutricional satisfactori, sinó també l’aprenentatge d’hàbits alimentaris saludables.

La influència de l’entorn

Els nens/es mengen habitualment en entorns molt diferents: a casa, amb els pares i mares, a casa dels avis/àvies, a les llars d’infants, etc. Qualsevol d’aquests espais pot i ha de ser un marc idoni per a transmetre uns hàbits alimentaris adequats, així com altres aspectes relacionats amb el comportament alimentari: la utilització dels coberts, els hàbits higiènics bàsics, un comportament a la taula apropiat, etc. Per a tal fi, és aconsellable mantenir certa coherència en els horaris i el lloc dels àpats, i és especialment important realitzar els àpats en família, principalment l’esmorzar i el sopar, sense presses ni interrupcions.

Família menjant

Un ambient relaxat i còmode facilita les bones pràctiques alimentàries i ofereix l’oportunitat d’interacció social i desenvolupament cognitiu. Sempre és preferible mostrar una actitud receptiva i tolerant enfront al rebuig d’un aliment, amb una estimulació lleugera i sense confrontació, ja que així s’aconsegueix, poc a poc, que aquests episodis siguin transitoris. 


El nen no em menja

La preocupació per al nen/a que no menja és freqüent entre els pares i mares. No obstant, la problemàtica de la inapetència és, sovint, un problema d’equilibri entre el que el nen/a menja i el que la seva família (mare, pare, àvia,…) espera que mengi. Els adults són els responsables d’adquirir els aliments que consumirà el petit i de decidir també quan, com i on els menjarà, però és el nen/a, en definitiva, qui decidirà si vol o no vol menjar i quina quantitat, ja que és capaç de regular la seva ingesta en funció de les seves necessitats (excepte en situacions de malaltia i/o per indicació de l’equip de pediatria). En realitat, són poques les situacions en les que el nen/a no menja i això compromet la seva salut, per la qual cosa, la millor manera de proporcionar-li la quantitat de menjar que necessita és respectant la seva sensació de gana.

 

Algunes tendències habituals entre els pares i mares, com forçar els nens/es a menjar i/o restringir l’accés a determinats aliments no són recomanables, ja que, segons els experts, faciliten la sobrealimentació, possibles aversions i un excessiu interès per a aliments prohibits.

 

Referències bibliogràfiques

- Gidding S, Dennison B, Birch L, Daniela S, Gilman M, Lichtenstein A. Dietary Recommendations  for Children and Adolescents. Consensus Statement from the American Heart Association (endorsed by American Academy of Pediatrics). Circulation: September 27, 2005.

- American Academy of Pediatrics, Commitee on Nutrition. Pediatric Nutrition Handbook. 5th ed.: American Academy of Pediatrics; 2003.

- González C. Mi niño no me come. Madrid: Ed. Temas de Hoy, 2004.

 


Valora aqueste article