Diabetis i alimentació
La glucosa és el sucre que fa servir l’organisme per a obtenir energia per als seu funcionament, i això ho aconsegueix a partir dels aliments que tenen hidrats de carboni. Quan, després d’un àpat, la glucosa augmenta a la sang, el pàncrees allibera insulina, una hormona que permet que la glucosa de la sang passi a les cèl·lules perquè aquestes puguin fer-la servir de combustible. A més d’això, el fetge emmagatzema part d’aquesta glucosa, que alliberarà a la sang entre àpats per tal de mantenir un nivell normal de glucosa a la sang.
Quan els nivells de glucosa a la sang son alts es parla d’hiperglucèmia. En aquest sentit, la diabetis és una malaltia crònica caracteritzada per una situació d’hiperglucèmia acompanyada d’alteracions en el metabolisme dels hidrats de carboni, les proteïnes i els lípids degudes a un dèficit absolut o relatiu de secreció d’insulina i/o a una alteració de l’acció d’aquesta hormona. És una de les malalties més freqüents en l’actualitat i la seva prevalença va en augment degut sobretot a la obesitat, el sedentarisme, l’elevat consum de sucres i també degut a l’envelliment de la població.
Els dos tipus més comuns de diabetis són la diabetis tipus 1 i la diabetis tipus 2. En la diabetis tipus 1 les cèl·lules del pàncrees que produeixen insulina s’han destruït i, per tant, es necessita l’administració externa d’una o vàries dosis d’insulina al dia. A més, és fonamental que les persones que la pateixen segueixin un pla de quantificació i distribució dels hidrats de carboni ingerits durant el dia, per qual cosa és recomanable que un/una dietista configuri una dieta individualitzada per al pacient tenint en compte l’estil de vida, l’exercici, la insulina administrada, etc.
En la diabetis tipus 2 existeix una resistència a l’acció de la insulina, cosa que ocasionalment fa necessària l’administració d’hipoglucemiants orals. Aquest tipus de diabetis normalment apareix a partir dels 40 anys i és més freqüent que la diabetis del tipus 1. En general, passa desapercebuda durant els primers anys, per la qual cosa es sol tractar després d’un temps de patir-la. És més comú entre les persones obeses, i l’edat i la vida sedentària augmenten el risc de patir-la.
L’objectiu principal del tractament de la diabetis és aconseguir uns nivells normals de sucre a la sang, prevenir les complicacions (vasculars, cardiopaties, pèrdua de sensibilitat als peus i les cames, lesions als ulls, malalties renals, etc), aconseguir un pes corporal normal i un bon estat nutricional.
L’alimentació recomanada per a una persona amb diabetis tipus 2 és similar a la que es recomana a la població general per a prevenir malalties cròniques. Algunes recomanacions serien:
- Fraccionar l’alimentació diària en uns 6 àpats petits i intentar no saltar-se’n cap.
- Reduir el consum de greixos saturats i colesterol:
- Escollir carns magres i eliminar el greix visible (si és possible, abans de la cocció).
- Escollir la llet, les llets fermentades i els iogurts parcialment desnatats.
- Consumir amb més freqüència peix que carn, escollint de tant en tant peix blau.
- Fer servir olis vegetals, preferentment oli d’oliva.
- Moderar el consum de carns i potenciar el de llegums.
3. Menjar unes 2-3 peces de fruita (una de les quals un cítric) i 2-3 racions de verdura (una de les quals amanida) al dia.
4. Moderar el consum de sucres, dolços i rebosteria.
5. Practicar exercici físic moderat de manera regular.