La dieta mediterrània

Què és la Dieta Mediterrània?

El concepte de “Dieta o Alimentació Mediterrània” té el seu origen als anys 60, quan alguns estudis van descriure una menor prevalença de malaltia coronària als països de la conca Mediterrània respecte als del nord d’Europa (1;2).

Encara que no existeix una única definició de Dieta Mediterrània, sí que hi ha consens en considerar que aquest concepte no només inclou un determinat patró alimentari característic dels països que envolten el Mar Mediterrani, sinó també el seu estil de vida propi, incloent aspectes com la socialització dels àpats, la migdiada, l’estil de vida actiu, etc. (3;4).

 

Els aliments típics de la Dieta Mediterrània

Una primera aproximació històrica i geogràfica ens permet descobrir que molts dels ingredients bàsics de l’actual cuina mediterrània, como el tomàquet, la patata, el pebrot o el blat de moro són americans, mentre que altres com la taronja, el préssec o l’arròs van arribar gràcies als àrabs. Així seguiria una llarga llista d’aliments importats i incorporats fa centenars d’anys, dels que només se salvaria la denominada trilogia mediterrània: el blat, la vinya i l’olivera (5).

De forma general, ja que no existeix una quantificació consensuada i exhausta dels seus components, podem afirmar que la Dieta Mediterrània es caracteritza per l’abundància de productes d’origen vegetal, como el pa i altres derivats del blat, els llegums, les fruites seques, les fruites, verdures i hortalisses i l’oli d’oliva com a font de greix. En quant als aliments d’origen animal, el peix té el paper principal, seguit dels derivats lactis i els ous, mentre que la ingesta de carn, preferentment d’au, es caracteritza per una menor freqüència i petites quantitats. La beguda per excel·lència, sense menysprear l’agua, és el vi, que clàssicament es pren durant els àpats.

 

Beneficis de la Dieta Mediterrània

La composició nutricional dels aliments típics de la Dieta Mediterrània explica, al menys en part, els beneficis associats al patró alimentari mediterrani: són una font important de vitamines, minerals i substàncies antioxidants, així com d’hidrats de carboni complexos, proteïnes, greixos de molt bona qualitat i fibra.

Tot i sabent que la Dieta Mediterrània és considerada un dels patrons alimentaris més saludables que existeixen, sembla ser que en els últims anys la població s’allunya d’aquest model (6), per la qual cosa, la Fundació Dieta Mediterrània proposa un decàleg de consells per recuperar-lo (taula 1) (7), així com representacions gràfiques (figures 1 i 2), que facilitin la identificació dels aliments típics de la Dieta Mediterrània i les seves freqüències de consum aconsellades. 


Taula 1. Decàleg de la Dieta Mediterrània



Utilitzar l’oli d’oliva com a principal greix d’addició.


Es el aceite más utilizado en la cocina mediterránea. Es un alimento rico en vitamina E, beta-carotenos y un tipo de grasa vegetal (monoinsaturado) que le confieren propiedades cardioprotectoras.

Este alimento representa un tesoro dentro de la dieta mediterránea, y ha perdurado a través de siglos entre las costumbres gastronómicas. Consumir aliments vegetals en abundància: fruites, verdures, llegums i fruites seques.


Las verduras, hortalizas y frutas son la principal fuente de vitaminas, minerales y fibra de nuestra dieta y nos aportan, al mismo tiempo, una gran cantidad de agua.
Es muy importante consumirlas a diario y la cantidad recomendada son cinco raciones entre ambas.
Gracias a su contenido elevado en antioxidantes y fibra pueden contribuir a prevenir, entre otras, algunas enfermedades cardiovasculares y algunos tipos de cáncer.El pa i els aliments procedents de cereals (pasta, arròs i els seus productes integrals) haurien de formar part de l’alimentació diària.


ElsEl consumo diario de pasta, arroz y cereales en general es imprescindible por su composición rica en carbohidratos.
Nos aportan una parte importante de energía necesaria para nuestras actividades diarias. Hay que tener en cuenta que sus productos integrales nos aportan más fibra, minerales y vitaminas.EsEls aliments poc processats, frescos i locals són els més adequats.


Es importante aprovechar los productos de temporada ya que, sobretodo en el caso de las frutas y verduras, nos permite consumirlas en su mejor momento, tanto a nivel de aportación de nutrientes como por su aroma y saConsumir diàriament productes làctics, principalment iogurt i formatges.


Nutricionalmente hay que destacar que los productos lácteos son excelentes fuentes de proteínas de alto valor biológico, minerales (calcio, fósforo, etc.) y vitaminas.

El consumo de leches fermentadas (yogurt, bio, etc.) se asocia a una seria de beneficios para la salud porque estos productos contienen microorganismos vivos capaces de mejorar el equilibrio de la microflora intestinal.La carn vermella s’hauria de consumir amb moderació i si pot ser com a part de guisats i altres receptes.


Y las carnes procesadas en cantidades pequeñas y como ingredientes de bocadillos y platos. Las carnes contienen proteínas, hierro y grasa animal en cantidades variables.

El consumo excesivo de grasas animales no es bueno para la salud. Por lo tanto, se recomienda el consumo en cantidades pequeñas, siempre que se pueda, mejor magras, y formando parte de platos a base de verduras y cereales.Consumir peix en abundància i ous amb moderació.


Se recomienda el consumo de pescado azul como mínimo una o dos veces a la semana ya que sus grasas – aunque de origen animal- tienen propiedades muy parecidas a las grases de origen vegetal a las que se les atribuyen propiedades protectoras frente enfermedades cardiovasculares.

Los huevos son ricos en proteínas de muy buena calidad, grasas y muchas vitaminas y minerales que los convierten en un alimento muy completo. El consumo de huevos tres o cuatro veces a la semana es una buenas alternativa a la carne y el pescadoLes fruites fresques haurien ser les postres habituals i, ocasionalment, dolços, pastissos i postres làctics.


La fruta fresca tendría que ser los postres habituales en nuestros ágapes muy por delante de los dulces y pasteles. Las frutas son alimentos muy nutritivos que aportan color y sabor a nuestra alimentación diaria y que se convierten también en una alternativa muy saludable para media mañana y la merienda.L’L’aigua és la beguda per excel·lència al Mediterrani. El vi s’ha de prendre amb moderació (1 copa per a les dones i 2 per als homes) i amb els àpats.



Realitzar activitat física tots els dies (tant important com menjar adequadament).


 



Figura 1: Piràmide de la Dieta Mediterrània (Font: Fundación
para el Desarrollo de la Dieta Mediterrània)


Figura 2: Piràmide de la Dieta Mediterrània (Font: Fundació Dieta Mediterrània _Imatge cedida pel Consejo Oleícola Internacional (COI)_)(7).



Reference List

(1) Keys A. Coronary heart disease, serum cholesterol, and the diet. Acta Med Scand 1980;207(3):153-60.
(2) Keys A. Seven countries: A multivariate analysis of death and coronary heart disease.
Cambridge: Harvard University Press; 1980.
(3) Serra-Majem L, Ngo de la Cruz J, Ribas L, Tur JA.
Olive oil and the Mediterranean diet: Beyond the rhetoric. Eur J Clin Nutr 2003; 57 (Supl. 1): S2-7.
(4) Ortega RM, Lopez Sobaler AM, Aranceta J, Serra Majem L. Are there any nutritional deficiencies in the Mediterranean Diet?
Arch Latinoam Nutr 2004; 54 (2 Supl 1.): 87-91.
(5) Medina X. Alimentació, dieta i comportaments alimentaris en el context mediterrani. En: Grande Covián F, Fischler C, Gast M, Luján N, Masana L, Montanari M et al. L'alimentació Mediterrània. Barcelona: Edicions Proa. 1996.
(6) L. Serra-Majem, I. Bertomeu Galindo, A. Bach Faig. La dieta mediterránea: una sinopsis. Alim. Nutri. Salud. Vol. 14, N.º 3, pp. 76-80, 2007.
(7) Fundación Dieta Mediterránea. URL disponible en:
http://www.fdmed.org/.

 


 

Valora aqueste article