La patata

Origen i història

La patata és originària de l’altiplà andí, a la frontera entre Perú i Bolívia. El seu cultiu es remunta al segle VIII AC. Va arribar a Espanya al segle XVI, tot i que al començament es feia servir com a aliment per al bestiar i es va considerar, durant molt de temps, un aliment propi de les classes econòmiques més baixes. Avui dia és un dels aliments més populars a nivell mundial i el quart en importància de consum per sota de cereals com el blat, el blat de moro o l’arròs (1).

Any Internacional de la Patata

L’any 2008 ha estat declarat “Any Internacional de la Patata” per les Nacions Unides amb la intenció de promoure el desenvolupament i la investigació dels seus sistemes de producció i conservació de varietats (a data d'avui existeixen 7500 varietats de patates), així com la sensibilització del públic sobre el paper i el valor de la patata en l'agricultura, la nutrició, etc. (2).

La patata a la piràmide de l’alimentació saludable

La patata és un tubercle que pertany a la mateixa família que hortalisses com el tomàquet i l'albergínia. No obstant això, degut a la seva composició nutricional rica en hidrats de carboni, s'inclou en el grup dels aliments farinacis. Aquest grup es situa a la base de la piràmide de l’alimentació saludable (figura 1) i inclou, a més de la patata, l’arròs, la pasta i el pa. La quantitat de racions diàries recomanades d’aliments farinacis és de 4-6, tenint en compte que una ració equival a les següents quantitats (taula 1) (3):p>

Aliments

Pes de cada ració
(en cru i net)

Mesures casolanes

Patates

150-200 g

1 patata gran o 2 petites

Pasta

60-80 g

1 plat normal

Arròs

60-80 g

1 plat normal

Pa

40-60 g

3-4 llesques o un panet



Figura 1. Piràmide de l’alimentació saludable (adaptat de SENC 2004) (3).


Valor nutritiu i tècniques culinàries

Les característiques nutricionals més destacables de la patata són el seu contingut en hidrats de carboni (15-20%) i la seva baixa aportació de proteïnes i greixos (4). No obstant això, com que és un aliment que no es consumeix en cru és important tenir present el canvi de valor nutritiu que sofreix en aplicar-li determinades coccions, especialment pel que fa referència al seu contingut en vitamines i greixos. La taula 2 mostra les variacions en els macronutrients, destacant especialment l’augment del valor energètic i de greixos. La taula 3 evidencia la pèrdua de vitamina C segons la cocció.

 

Taula 2. Composició nutricional de la patata segons formes de cocció per 100 g d’aliment (4).

 


Aigua (g)

Energia (kcal)

Proteïnes (g)

Greixos (g)

HC (g)

Patata al forn

71.3

100

2.3

0

22.8

Patata fregida

46

289

3.8

17.1

30

Patata bullida

78.3

78

1.5

0

18

Patata crua

80.6

68

1.4

0.2

15.2

Patata xip

2,5

554

6,5

39,7

Valora aqueste article