L'índex glucèmic dels aliments
Darrerament, el concepte d’Índex Glucèmic (IG) ha guanyat protagonisme entre els consumidors, alguns dels quals l’utilitzen com a criteri de selecció a l’hora de comprar els aliments i confeccionar la seva dieta.
El seu origen es remunta a finals dels anys 70 i principis dels 80, quan es va observar que diferents aliments que contenien la mateixa quantitat d’hidrats de carboni (HC), provocaven efectes diferents en els nivells de sucre en sang (1), la qual cosa va suscitar interès per la seva potencial aplicació en el tractament dietètic de la diabetis i l’obesitat.
¿Què és l’Índex Glucèmic
L’IG es defineix com una mesura fisiològica de la capacitat d’un hidrat de carboni per afectar la glucèmia (els nivells de sucre en sang) (2). Encara que seria d’esperar que 50 g d’HC procedents de la pasta provoquessin els mateixos efectes en la glucèmia que 50 g d’HC de la fruita, a la realitat, això no és així i, precisament, l’IG valora i agrupa els aliments segons el grau o capacitat que tenen per elevar la glucèmia.
Per calcular l’IG es mesuren els nivells de glucosa en sang que genera la ingesta d’un aliment i es compara amb l’efecte que provoca l’aliment patró, és a dir, el pa blanc o la mateixa glucosa, als quals s’atribueix un valor 100. Quant més gran és l’IG, més elevat és l’efecte de l’aliment sobre la glucosa sanguínia.
L’IG de diferents aliments
Són molts els factors que contribueixen a que un aliment tingui un determinat IG. D’una banda, alguns nutrients que constitueixen el propi aliment, com per exemple la presència de greix, proteïna i fibra, tendeix a disminuir l’IG (3).
Per altra banda, en general, quant més cuit i processat és l’aliment, més alt és l’IG, de manera que un suc té un IG superior a una fruita sencera, el puré de patates té major IG que una patata sencera bullida i com més al dente cuinem la pasta, menor serà el seu IG. Així mateix, una major maduresa i temps d’emmagatzematge suposa un IG superior (3).
El moment de la ingesta també és un factor que influencia l’IG, doncs si un aliment amb alt IG és consumit combinat amb altres aliments de baix IG, s’equilibra l’efecte d’elevació de la glucosa sanguínia (1).
A continuació, s’enumeren alguns aliments segons el seu IG (4):
- Aliments amb IG baix (menor o igual a 55)
- Verdures i hortalisses (IG = 0)
- Carns, peixos, ous (IG = 0)
- Fruites seques (IG = 0)
- Formatges (IG = 0)
- Olis (IG = 0)
- Llegums (IG = 1-36)
- Llet i iogurt (IG = 1-36)
- Algunes fruites (poma, pera, pruna, taronja, maduixa) (IG = 1-36)
- Cereals d’esmorzar amb fibra (IG = 1-36)
- Pasta (IG = 45)
- Aliments amb IG intermedi (56-69)
- Albercoc, pinya, papaia
- Arròs
- Aliments amb IG alt (> 70)
- Sucre
- Síndria, meló
- Carbassa
- Cereals d’esmorzar refinats
- Patata
- Pa blanc
Aplicacions de l’IG
La rellevància clínica de classificar els aliments amb HC utilitzant l’IG ha estat qüestionada durant més de 20 anys (5). Sembla ser que l’aplicació de l’IG més estudiada i en la que hi ha més consens és en el maneig dietètic de la diabetis, ja que la preferència per aliments amb baix IG, combinat sempre amb la comptabilització dels HC, pot conferir alguns beneficis en la millora del control glucèmic (3;5).
Encara que s’ha intentat aplicar el concepte d’IG per al tractament d’altres malalties com l’obesitat o la cardiopatia coronària, actualment no existeix suficient evidència científica sobre la seva efectivitat a llarg termini, per la qual cosa, no es recomana el seu ús (2;6).
El concepte d’IG també té certa utilitat en l’àmbit del rendiment esportiu, ja que els aliments amb baix IG són utilitzats per millorar la resistència, i els que tenen un IG alt són molt útils a l’hora de reomplir les reserves de glucosa després de la pràctica esportiva (7).
Reference List
(1) Todo sobre el índice glucémico. FOOD TODAY. Bruselas: The European Food Information Council (EUFIC). 2006.
(2) Kelly SAM, Frost G, Whittaker V, Summerbell CD. Dietas con bajo índice glucémico para la cardiopatía coronaria. Revisiones Cochrane.Oxford: La Biblioteca Cochrane Plus, número 3.
(3) Glycemic Index and Diabetes .Meal planning. American Diabetes Association. URL disponible en: http://www.diabetes.org/food-nutrition-lifestyle/nutrition/meal-planning/glycemic-index-and-diabetes.jsp.
(4) Foster-Powell, K., Holt, S.H.A., Brand-Miller, J.C. 2002. International tables of glycaemic index and glycemic load values. American Journal of Clinical Nutrition, 76:5-56.
(5) Thomas MS Wolever, Ming Yang, Xiao Yi Zeng, Fiona Atkinson, and Janette C Brand-Miller. Food glycemic index, as given in Glycemic Index tables, is a significant determinant of glycemic responses elicited by composite breakfast meals. Am J Clin Nutr 2006;83:1306 -12.
(6) J Mann, JH Cummings, HN Englyst, T Key, S Liu, G Riccardi, C Summerbell, R Uauy, RM van Dam, Venn, HH Vorster and M Wiseman. FAO/WHO Scientific Update on carbohydrates in human nutrition: conclusions. European Journal of Clinical Nutrition (2007) 61 (Suppl 1), S132-S137.
(7) WHO/FAO (1998) Carbohydrates in Human Nutrition. Rome: Food and nutrition paper no.66.