Mites en l'alimentació
Els mites i creences al voltant de l’alimentació són molts i de vegades contradictoris, cosa que fa que la població es confongui i que adopti pautes errònies i poc saludables en un intent de millorar els seus hàbits alimentaris.
A continuació es comenten alguns del mites més extensos:
Els aliments naturals són més sans
És important diferenciar els conceptes de “natural” i “sa”, ja que, tot i que a vegades poden coincidir, són radicalment diferents, ja que es defineixen de la següent manera:
Natural: De la naturalesa o que ha estat produït per ella. Que no ha sofert cap elaboració o transformació.
Sa: Que és bo per a la salut.
És necessari evitar la idea que el que és natural és bo i el que és artificial és dolent o perjudicial. Un producte pot ser natural i no per això afavorir la salut. Un exemple extrem podria ser el dels bolets verinosos que, tot i ser naturals, poden provocar intoxicacions, o el de consumir una infusió d’herbes amb una preparació o dosi inadequada, o senzillament menjar aliments naturals en excés, com ara massa sucre, oli, etc.
Les propietats dels aliments naturals estan relacionades amb la seva composició química (hidrats de carboni, proteïnes, greixos, vitamines, minerals i aigua), fibra dietètica i altres substàncies amb propietats que van més enllà de les estrictament nutricionals.
És cert que els processos tecnològics poden destruir en major o menor grau algunes vitamines, però també és cert que han contribuït a aconseguir productes de millor qualitat que els que es troben de manera natural. A més, és important recordar que l’aplicació de processos tecnològics és l’única manera de conservar molts aliment i assegurar així la seva innocuïtat microbiològica i estabilitat.
Els greixos vegetals són millors
La major part de greixos vegetals es caracteritzen per l’alta proporció d’àcids grassos insaturats i per l’absència de colesterol. Al contrari, els aliments amb greixos d’origen animal tenen de manera predominant grasses saturades i sempre, en major o menor grau, colesterol. No obstant això, hi ha certs olis vegetals com els procedents del coco, la palma i el palmist amb un elevat contingut en grasses saturades, tot i que en ser d’origen vegetal no contenen colesterol.
Avui dia, per mitjà d’un procés químic anomenat hidrogenació es poden transformar grasses insaturades en grasses més saturades, convertint olis vegetals en greixos més sòlides que es poden fer servir per a elaborar margarines i greixos emulsionables (shortenings), usats en l’elaboració de galetes, pastisseria industrial, pa de motllo, etc. L’hidrogenació, a més, dóna lloc als anomenats àcids grassos trans, que eleven el colesterol-LDL (dolent) i disminueixen l’HDL (bo), per la qual cosa és important limitar el consum dels productes que contenen aquest tipus de greixos.
Cal no oblidar que per la seva composició en grasses monoinsaturades, l’oli d’oliva es considera avui dia el més idoni per a la salut.
La llet desnatada és menys nutritiva
Quan es sotmet la llet al procés de desnatat es redueix el seu contingut en greix i vitamines liposolubles (les que es troben a la part grassa dels aliments) com l’A, la D i la E, però es conserva la mateixa quantitat de calci, lactosa i proteïnes.
El calci necessita la presència de vitamina D per a ser absorbit a l’intestí i donat que aquesta vitamina és liposoluble, es perd en eliminar el greix de la llet. Aquest problema es resol enriquint la llet desnatada amb vitamina D. A més, existeix la llet semidesnatada, amb una reducció de greix del 50% però que conserva part de la vitamina D i part de l’A.