Sodi, potassi i tensió arterial
¿Què és la hipertensió arterial?
La Organització Mundial de la Salut (OMS) (1), la European Society of Hypertension i la European Society of Cardiology (2) defineixen la Hipertensió Arterial (HTA) com les xifres de pressió arterial sistòlica (PAS) ≥ 140 mmHg i de pressió arterial diastòlica (PAD) ≥ 90 mmHg en pacients que no estiguin prenent medicació (taula 1).
Taula 1. Classificacions de la Tensió Arterial (TA) de l’OMS i la ESH-ESC.
Modificacions dietètiques per reduir la TA
Les modificacions dietètiques que més disminueixen efectivament la TA són la pèrdua de pes, la reducció del consum de sal, l’augment de la ingesta de potassi, la moderació en el consum d’alcohol (en aquells que en beuen) i el consum d’un patró dietètic saludable (7).
a) Consells per augmentar la ingesta de potassi
Els beneficis del potassi en la reducció de la tensió arterial es deuen, segurament, a la seva capacitat d’augmentar l’excreció del sodi i als seus efectes vasoactius sobre els vasos sanguinis (8).
La majoria d’aliments contenen potassi de forma natural, encara que les fruites i verdures són les millors fonts de potassi, sobretot si són fresques (8), així com també algunes sals dietètiques que substitueixen el sodi per potassi.
b) Consells per disminuir el consum de sal
Per reduir el consum de sal és important restringir el consum d’aliments amb elevat contingut en sal, així com disminuir la quantitat de sal que s’addiciona als aliments durant i després de la seva cocció (6). En aquest sentit, i en el marc de l’Estratègia NAOS, s’han acordat vàries mesures a nivell comunitari, com la supressió dels salers a les taules dels restaurants i l’oferta de condiments alternatius (pebre, espècies, herbes aromàtiques, etc.) (9). Els acords amb la indústria també són imprescindibles, ja que la major part de la sal consumida procedeix d’aliments processats (7). Un bon exemple de les millores que s’estan portant a terme seria el de la indústria del pa, que ha reduït en 2 g el contingut de sal per quilo de pa.
Alguns dels aliments més rics en sal són les conserves, el peix en salaó, els embotits, el formatge, els plats preparats, els aperitius salats i la brioxeria.
A la taula 3 figura el contingut en sodi i sal d’alguns aliments (10):
|
100 g de aliment
|
mg de sodi
|
g de sal
|
|
Llauna d’anxoves en oli
|
4.715
|
11,8
|
|
Olives
|
1.929-3.288
|
4,8-8,2
|
|
Pernil curat
|
2.280
|
5,7
|
|
Pernil cuit
|
808
|
2
|
|
Embotit
|
700-1.962
|
1,75-4,9
|
|
Formatge
|
526-1.521
|
1,3-3,8
|
|
Cereals d’esmorzar
|
900-1.023
|
2,3-2,6
|
|
Pa
|
650-786
|
1,6-1,9
|
|
Galetes (tipus “Digestiva”)
|
600
|
1,5
|
|
Croissant
|
492
|
1,2
|
Una de les recomanacions més interessants sobre el consum de sal seria la d’acostumar-se als gustos menys salats i intensos, encara que cal ser conscients que existeix una gran dificultat a l’hora de canviar determinats hàbits. Essent així, seria recomanable iniciar l’hàbit de consumir poca sal en la infància (11).
Finalment, pot resultar de gran interès la utilització de sals especials o dietètiques, cada vegada més presents al mercat, que estan compostes de clorurs d’altres metalls (potassi, magnesi, calci), i que suposen, per tant, una reducció de l’aportació de sodi (12).
Reference List
(1) Guidelines Subcommitte WHO. 1999 World Health Organization-International Society of Hypertension Guidelines for the Management of Hypertension. Hypertension 1999; 17: 151-183.
(2) European Society of Hypertension-European Society of Cardiology Guidelines Committee. 2003 European Society of Hypertension - European Society of Cardiology guidelines for the management of arterial hypertension. J Hypertens. 2003:21:1011-53.
(3) Lombera F, Barrios V, Soria F, Placer L, Cruz JM, Tomás L et al. Guías de práctica clínica de la Sociedad Española
de Cardiología en hipertensión arterial. Rev Esp Cardiol 2000; 53: 66-90.
(4) Banegas JR, Rodríguez-Artalejo F, Ruilope LM, Graciani A, Luque M, de la Cruz-Troca JJ, et al. Hypertension magnitude and management in the elderly population of Spain. J Hypertens. 2002;20:2157-64.
(5) Banegas JR, Rodríguez Artalejo F, Cruz JJ, Guallar P, Rey J. Blood pressure in Spain: distribution, awareness, control, and benefits of a reduction in average pressure. Hypertension. 1998;32:998-1002.
(6) Marín R, Armario P, Banegas JR, Campo C, de la Sierra A, Gorostidi M et al. Guía Española de Hipertensión Arterial. Sociedad Española de Hipertensión Arterial-Liga Española para la Lucha contra la Hipertensión Arterial (SEH-LELHA). Hipertensión. 2005;22 Supl 2:44-6.
(7) Appel L, Brands M, Daniels S, Karanja N, Elmer P, Sacks F. Dietary Approaches to Prevent and Treat Hypertension: A Scientific Statement From the American Heart Association. Hypertension 2006;47;296-308.
(8) La sal, el potasio y el control de la presión arterial. European Food Information Council. URL disponible en: http://www.eufic.org/article/es/nutricion/sal/artid/sal-potasio-presion-arterial/.
(9) Estrategia para la Nutrición, Actividad Física y Prevención de la Obesidad (NAOS). Nota de prensa: Más de 26.000 restaurantes podrán sumarse a la lucha contra la obesidad y por una dieta equilibrada con el Programa Gustino. Ministerio de Sanidad y Consumo. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. URL disponible en: http://www.aesan.msc.es/aesa/web/AesaPageServer?idpage=56&idcontent=7920.
(10) Farran A, et al. Centre d'Ensenyament Superior de Nutrició i Dietética CESNID-UB. Tablas de composición de alimentos. Edicions de la Universitat de Barcelona 2004.
(11) Estrategia para la Nutrición, Actividad Física y Prevención de la Obesidad (NAOS). La sal en el salero. Ministerio de Sanidad y Consumo. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. URL dispnible en: http://www.naos.aesan.msc.es/csym/nutricion_saludable/recomendaciones/sal.html.
(12) Pascual L, Ibáñez C, Cid MC. Estimulantes, condimentos y especias. En: Astiasarán I, Martínez JA. Alimentos. Composición y propiedades. Madrid: McGraw-Hill; 1999. p.239-266.
|
|
PAS
|